Anton Pàvlovitx Txékhov (1860-1904) va néixer a Taganrog, a la desembocadura del riu Don, net d'un serf i fill d'un botiguer d'ultramarins. "Des de la infància vaig creure en el progrés", va escriure, "perquè hi va haver una diferència enorme entre l'època en què m'apallissaven i l'època en què no". Amb uns germans una mica massa bohemis i un pare despòtic però inepte, ben aviat va haver de fer-se càrrec de la família.

Mentre estudiava medicina a Moscou va començar a col·laborar en revistes humorístiques. Durant anys va compaginar la feina de metge i la d'autor de relats curts per la premsa, una activitat prolífica que li va servir de laboratori d'estil.

El 1888 publica  L'estepa, el relat llarg que el consolida com a escriptor, i dos anys després emprèn un viatge llarg i esgotador fins a l'illa de Sakhalín, un lloc de presidi. Entre 1892 i 1899 s'instal·la a la província, a Mélikhovo, i s'implica activament en la vida de la comarca: fa construir dues escoles rurals, participa en campanyes contra la fam, atén pagesos a la seva consulta.

Malalt de tuberculosi, i conscient des de jove del desenllaç inevitable, la seva salut va empitjorar greument a partir de 1897; mentre estava ingressat en un hospital de Moscou, el va venir a visitar un Tolstoi de vora setanta anys per parlar-li de la immortalitat de l'ànima.

L'estrena moscovita de  La gavina, el 1898, el va consagrar com a dramaturg. Els últims anys va buscar climes més suaus: Crimea, el balneari alemany on va morir. Enemic dels discursos inflats, certes expansions se les permetia només per carta: "El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l'amor i la més absoluta de les llibertats: la d'haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d'engany."

-  A. Barios.